Quan el carrer va deixar de ser seu : moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966 - 1976)
Domènech Sampere, Xavier

Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002
ISBN 9788484153948

El llibre s'inscriu en els corrents historiogràfics que han procurat retornar el protagonisme del que es coneix com a transició espanyola als seus principals impulsors: les persones, els moviments socials i els teixits civils que a partir dels anys seixanta inauguraren unes renovades pràctiques democràtiques, i aconseguiren obrir nous espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment la Democràcia. Intenta anar més enllà de les històries corrents sobre aquest període, tot ampliant l'àmbit cronològic del canvi polític, centrat gairebé sempre en la segona meitat dels setanta, i introduint els subjectes socials "oblidats" en el procés. En aquest llibre no es parla solament dels grans grups dirigents polítics, sinó que se centra en els milers de persones anònimes que en el seu dia a dia lluitaren per aconseguir petits grans canvis, sense els quals difícilment entendríem com arribà la Democràcia al nostre país. Així, és un llibre que pretén incorporar a les perspectives tradicionals del canvi polític una perspectiva des de sota i des de Catalunya. L'estudi de cas, el de la ciutat de Sabadell, permet passar de l'anàlisi microhistòrica, un àmbit privilegiat per a observar aquests petits grans canvis, al context general català i espanyol i introduir noves claus explicatives que ens permeten entendre el procés històric d'una manera integral.

La Otra cara del milagro español : clase obrera y movimiento obrero en los años del desarrollismo
Domènech Sampere, Xavier

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 26 (2003) p. 91-112)

En aquest article s'analitza la relació existent entre el desenvolupament econòmic experimentat entre finals dels anys cinquanta i mitjan dècada dels setanta i els canvis que van tenir lloc en la morfologia del conflicte de treball al llarg del mateix període. En aquest marc, es demostra com en la formació d'una nova classe obrera els treballadors van experimentar noves realitats en els centres urbans principals, així com en les relacions de treball, que van donar lloc a noves formes d'organització i estratègies de resposta. En aquest procés, el pas d'una cultura camperola a una cultura obrera va ser facilitat per la creació de xarxes socials en les noves comunitats de treball i l'articulació d'una nova cultura reivindicativa. La reactivació del moviment obrer es va produir en el context d'un model fordista de producció i enmig de les enormes dificultats i restriccions que va imposar el règim de Franco.

La Clase obrera bajo el franquismo. Aproximación a sus elementos
Domènech Sampere, Xavier

Ayer. (Madrid. Núm 85 (2012) p. 201-225)

Aquest article tracta d'abastar els elements formatius d'una generació d'activistes obrers sota la dictadura franquista entre els anys cinquanta i seixanta. Defensa, més enllà del debat entorn de les ruptures i les continuïtats dintre la classe obrera, la significació de les transmissions i transformacions del coneixement pràctic i polític de classe per tal de comprendre la relació entre l'experiència de classe, en el sentit thompsonià, i la identitat en l'emergència i difusió d'un nou moviment obrer.

En la protohistoria del movimiento vecinal bajo el franquismo
Domènech Sampere, Xavier

Historia del presente. (Madrid. Núm 16 (2011) p. 27-42)

En el text s'aborden diverses aproximacions als orígens del moviment veïnal sota el franquisme prenent com a centre de l'anàlisi les xarxes socials establertes en els nous suburbis entre els seus pobladors. Així, enfront de la idea d'un moviment sorgit de la interacció entre una realitat urbana deficitària i les noves possibilitats que ofereix el marc legal franquista a partir de 1964, aquí es defensa la centralitat del procés de gestació d'identitats compartides en els nous barris, d'un teixit social propi que va construir els barris i la aparició de nous subjectes de la protesta en l'espai vivencial, com a activadors d'un moviment que utilitzava els mitjans legals a la seva disposició de forma diversa.

El Problema de la conflictividad bajo el franquismo : saliendo del paradigma
Domènech Sampere, Xavier

Historia Social. (Alzira ; València. Núm 42 (2002) p. 123-144)

Els estudis sobre la conflictivitat obrera sota el franquisme encara estan lluny d'haver arribat a l'etapa d'acumulació necessària per a ésser concloents en llurs asseveracions. En aquest article s'hi realitza una aproximació a les principals interpretacions i s'intenten mostrar vies de sortida per als debats actuals. El plantejament de l'obra parteix de la necessitat de realitzar investigacions sobre la consciència de classe com a única forma d'aconseguir construir una nova interpretació que superi l'atzucac de les interpretacions més usuals.

El Cambio político (1962-1976) : Materiales para una perspectiva desde abajo
Domènech Sampere, Xavier

Historia del presente. (Madrid. Núm 1 (2002) p. 46-67)

La necessitat de presentar la Transició com un gran acte de reconciliació de les dues Espanyes sovint ha portat a una reinterpretació-deformació del passat. Tota noció de conflicte col·lectiu, de lluita de forces i imposicions, fou abandonada per tal d'explicar el passat i el present d'Espanya. Si la Transició havia estat possible -s'ha dit- fou des del lliure convenciment racional de les parts, règim i oposició, que amb l'evolució i el temps haurien abandonat els maximalismes anteriors. El règim va veure en l'arribada del nou cap d'Estat de tarannà demòcrata la necessitat d'avançar ca a una Democràcia moderna; l'oposició va abandonar les posicions rupturistes des de la comprensió de la seva futilitat i va acceptar l'enteniment necessari amb unes autoritats amb voluntat democràtica, tot anant cap al pacte entorn a la Ruptura pactada. Aquest és el nucli central de la teoria de la transició i que Xavier Domènech desmunta en aquest article, tot incorporant-hi una visió dialèctica règim-societat en la qual el conflicte es presenta més com a norma que no pas com a excepció i que, de fet, permet explicar els perquès del canvi polític.

Clase obrera, antifranquismo y cambio político : Pequeños grandes cambios
Domènech Sampere, Xavier

Madrid : Catarata, 2008
ISBN 9788483194003

Aquest llibre posa en qüestió els relats més tradicionals que redueixen l'explicació de l'arribada de la Democràcia a Espanya, durant el període que s'ha convingut a anomenar transició, al joc polític entre les elits polítiques del franquisme i de l'antifranquisme. Segons aquesta perspectiva, aquestes van actuar en un marc de profunda transformació social com a producte espasmòdic de la modernització econòmica, iniciada pel règim en els anys seixanta, i van aconseguir establir un consens bàsic que va aplanar el terreny per a la democratització espanyola. Consens, absència de confrontació, reconciliació i bona voluntat de les elits es converteixen així en les claus del canvi polític. L'autor mostra, ans al contrari, com les mobilitzacions socials van impossibilitar els projectes continuistes i reformistes del règim i van condicionar els principals punts de l'agenda política. Es centra en els anys seixanta, moment en què es van gestar petits canvis que amb el temps van acabar fent-se grans i van afectar la capacitat del règim per a reprimir la dissidència, ensems que van ampliar l'àmbit del que era possible sota el franquisme i van establir uns primers espais de llibertat. Cobren així protagonisme les persones que van decidir oposar-se i que van aconseguir establir un model de lluita contra el règim que els va permetre passar de la resistència al desafiament i iniciar el camí cap a un nou escenari.

Cambio político y movimiento obrero bajo el franquismo : Lucha de clases, dictadura y democracia (1939 - 1977)
Domènech Sampere, Xavier

Barcelona : Icaria, 2012
ISBN 9788498883954

En aquest llibre s'aborda des de un punt de vista multifocal la història del moviment obrer sota el franquisme i la transició. Les identitats forjades en el seu si, i el paper que van jugar en la seva eclosió com a subjecte social, la naturalesa de la conflictivitat sota la dictadura, la relació entre canvi econòmic i l'emergència d'una nova morfologia de la conflictivitat i el paper essencial que va desenvolupar el moviment obrer en el procés de canvi polític, són les seves temàtiques. El llibre tracta, en aquest sentit, no tan sols d'historiar un subjecte social, sinó també d'interpretar globalment les seves causes, raons i rols. El tramat de fons són les circumstàncies extraordinàries que van viure els homes i les dones que, pertanyent a la classe treballadora, van sofrir una de les dictadures més longeves del segle XX europeu. Homes i dones que van mantenir i construir identitats des de les quals poder resistir, formes de lluita des de les quals poder transformar la vida de la majoria i un model de conflictivitat que va estar en la base del principal desafiament que va sofrir la dictadura fins fer-la inviable. Un procés on guanyaren i també perderen, un procés que, més enllà de la lectura política, econòmica i social, va estar travessat per la lluita de classes que impregnà tot el seu desenvolupament.